Teoria

Teoria

El terme líric procedeix del costum dels grecs de cantar la poesía a el so de la lira. Això ens indica que la poesía lírica s’origina en unió amb la música.

A més, les formes lìriques amb tornada es relacionen amb el ball: la tornada es correspon amb la part de la cançó en la qual la melodia es repeteix.

La lírica expressa la subjectivitat de l’jo poètic:

  • Mostra seus sentiments, records, reflexions, visions, etc.
  • El jo parla de si mateix: la poesia és la menifestació del seu món intern.

Característiques de la poesia lírica:

  • La brevetat
  • La gran varietat de formas de composició ( només està condicionada per la voluntat i la intenció del poeta; no hi ha models fixos que obligatoriament es tinguin que seguir )
  • La emotivitat ( grans trets escencials de la lírica )
  • Es diferencia de la narrativa perque:
    • No explica una historia ( expressa estats de ànims o sentiments ).
    • Ho hi ha  dinamisme ( no “passan” cosas; el desenvolupament consisteix en un proces de identificació de la emotivitat.

Gèneres de la poesia lírica:

S’ha de diferenciar 2 grans grups dins de la poesia lírica:

  • La lírica popular:
    • Anónima
    • De difució oral
    • De forma variable
    • Utilitza formas metricas i recursos més simles
  • La lírica culta:
    • De autor conegut
    • De difució escrita
    • Forma fixament
    • Utilitza formes metricas i recursos més complexes.